El dissabte 22 de setembre de 2018 a les 12.30 hores, comptarem amb la presència del pintor Dani Maresma i la seva obra “Miralls”.
Aquesta és una activitat cultural i lúdica que celebrem des de ja fa més de 5 anys, a la nostra clínica dental de Corbera de Llobregat.
És un plaer compartir el nostre espai i l’art que conté, amb tots vosaltres.
L’obra estarà exposada i la podreu admirar de dilluns a divendres, en l’horari habitual del nostre centre.
Us deixem la ressenya que va escriure l’historiador de l’art Víctor López, sobre l’exposició “Miralls” d’en Dani
Exposició Miralls
Dani Maresma
Tàpies considerava la pintura com una forma de meditació amb la capacitat de modificar la consciència. Aquesta relació de l’artista i el pensament místic és quelcom arrelat també en les obres de Dani Maresma, amb les quals ens vol plantar davant d’un mirall per mostrar-nos la realitat interior de tots nosaltres.
Les seves peces parteixen de la imperfecció que ens singularitza com a individus, i tenen la voluntat de ressaltar unes formes irregulars que ens mostrin la rugositat i aspresa del caràcter de cada figura, igual com la rugositat de la nostra pell ens diu quelcom de la nostra vida.
Maresma no vol mostrar unes figures que ensenyin al món una bellesa idealitzada i hedonista de l’ésser que ens agradaria ser, sinó unes cares deformades i estranyes on el trencament de l’interior de les persones es fa palès en la mirada i l’expressió. Així és com comença la vida d’aquestes formes planes i sintètiques, que funcionen com un mirall espiritual que ens ajuda a prendre consciència de les nostres emocions i sentiments, a vegades més humanes; altres cops més monstruoses. És la visibilització del que és més inestable en la natura humana. Allò que la raó intenta amagar als altres o mostrar-ho més ordenat, quan en realitat és quelcom caòtic que ens esberla. Els ulls, com a finestres de l’ànima, s’esbatanen i contribueixen a l’expressivitat d’uns rostres que volen somriure. Potser no són cares felices, però tampoc són infelices. Simplement són aquí i ara, tal com els preceptes místics obliguen, per tal que ens hi emmirallem i prenguem consciència que ells també som nosaltres. Les cares de Maresma volen, com volia Tàpies, modificar ni que sigui una mica la manera en com acceptem la nostra natura.
Víctor López Historiador de l’Art
